Públic

Aquesta activitat en un grup, unint dos graus diferents amb alguns punts comuns, m’ha semblat una proposta molt encertada. Combinar l’ experiència de en disseny i la del nostre camps a donat peu a un treball elaborat satisfactòriament, com a mínim a nivell educatiu.

Si és cert que al treballar a distància, estar en línia alhora per a fer brainstorming, posar idees en comú o acabar de definir la idea és una mica més complicat. Tot i així amb les tecnologies actuals ho hem solventat perfectament, amb videotrucades o per l’aplicació de Whatsapp en un grup.

També és cert que al no poder treballar físicament en conjunt vam haver de conscienciar-nos en ser més productius i buscar el què millor se’ns donava a cada un de nosaltres per avançar en cada part. D’ aquesta manera anàvem posant en comú les parts i opinàvem sobre com seguir desenvolupant-ho. 

Vèiem la primera idea molt complerta, però gràcies al feedback rebut ens vam adonar del errors comesos i de les millores que calien per a fer un joc d’aprenentatge més complert i amb nivells.

Gràcies als nivells podíem oferir un aprenentatge millorat i oferir la sensació de millora a l’usuari.

Respecte a la fabricació del joc vam intentar utilitzar totes les tècniques que havíem treballat durant el curs: tall làser, plóter de tall i la impressió 3D.  Amb això treballàvem també diferents materials.

Sabem les limitacions que existeixen en la fabricació digital, però dintre d’ aquestes limitacions penso que el joc compleix el seu objectiu i que el projecte és perfectament viable tant en temes de fabricació com en temes d’ús.

Gràcies a El Llindar ja hem pogut veure una imatge d’una part del nostre joc, i crec que ha quedat bastant bé i fidel al prototip i a la idea que teníem en ment. Ha estat molt bé poder veure com han creat aquesta part del projecte, tot i que veure’l acabat seria ideal.

A mode final, comentar que l’assignatura m’ha semblat súper interessant i m’ha agradat aprendre a utilitzar algun dels programaris que no havia utilitzat mai.